Què pasa bona gent?

La idea d'aquest blog no és que expliquem viatges i aventures (també si ve de gust, és clar!) sinó que tinguem un espai comú on explicar anècdotes, idees, treballs, tonteries... el que sigui!! Jo sé que la Clementina té desitjos d'expansió, que l'Àngela segur que està visquent coses interessants a la feina i a nivell personal, que la Eleonora està descobrint l'Àfrica, que tenim entre nosaltres un amant del circ i l'aventura de l'espectacle i que a França s'estan coent coses interessants. Com és, doncs, que no escriviu més????? Jo entro cada dia amb l'esperança de llegir novetats...

Ens veiem la setmana que ve, oi?! ;)

Aniversari

GRÀCIES!!! Quin detall Guillem!!

Doncs efectivament, ahir va ser el meu aniversari i va ser be diferent, una mica estrany, però molt especial i bonic. Estava a un parc nacional (Jutenheim) en un cap de setmana d'esports de muntanya organitzat per una associació d'estudiants amants dels esports. Vam anar tres persones de la meva classe i allà vam conéixer més gent (noruegs la majoria i alguns internacionals). Ahir era el dia de tornada. Només llevar-me els meus amics em van sorprendre amb un pastís de xocolata amb espelmes i tot! Tenint en compte on estaven i els horaris de les botigues, tot un miracle! Després va començar a nevar i nevar i nevar, tant, que vam poder fer un ninot de neu! I després la neu va parar per a que poguessim tornar sense problemes. Tot perfecte! Us poso algunes fotos del dia d'ahir.

Jo amb Olav i el ninot de neu

El pont nevat i intacte (fins que vam passar nosaltres)

Els "huts" on dormiem tot nevat!

PER MOLTS ANYS ALICIA!

Bé, ja sabeu que per aquestes coses sóc un desastre, però avui tenia la sospita de que era un dia especial per una de les que tenim més lluny. Després de obrir una investigació exhaustiva he constatat que les meves sospites estaven ben fundades:
Moltes felicitats Alícia!
Espero que malgrat la distancia amb els teus, estiguis disfrutant d'un molt bon aniversari!
A mi, quan pensava que havia de celebrar els 30 a Pweto, se'm feia una mica estrany. Però després, justament per això, va ser una celebració ben especial. Espero que també tinguis aquesta sort, segur que no passaràs gaires aniversaris a Noruega...
Espero que ens poguem veure aviat!
Una forta abraçada!

Desde un pais en otoño

Ya ni recuerdo cúando fue la última vez que escribí aquí... la verdad es que no tengo perdón, sólo escribo en mi blog y a este lo tengo abandonadito... ¡Pero lo miro todos los días buscando noticias vuestras!

Por aquí todo sigue bien, mucho estudio, muchas cosas nuevas, acomodándonos todos a la gente, a los modos de hacer y pensar, de estudiar y difrutar, aprendiendo a gestionar el tiempo lejos de los nuestros, a comprender el clima de este país, y sobre todo a intentar romper la barrera de la timidez o seriedad de los lugareños.

Os pongo un par de fotos que me gustan mucho, son del Vigeland Park, un parque que por alguna razón me tiene enamorada, creo que por sus esculturas, a cuál más bella. Curioso porque en general el arte no me motiva demasiado, pero las esculturas estas me transmiten muchas emociones, como si estuvieran vivas y me quisieran explicar una historia sin palabras, sin movimiento, sin color...

Espero que todos estéis bien, contentos y haciendo muchas cosas como siempre, pero también que tengáis un huequecito que dentro de tres semanas estoy por allí otra vez y quiero veros a todos!!

Doncs jo estava amb els mateixos dubtes que l’Oscar, així que per encaixar més amb el contingut del blog vaig decidir anar-me’n a Suïssa. Ara almenys ja tinc coses per explicar com a viatger...

Vam marxar una setmaneta amb la Magali a casa del Micha (el Logista de Pweto) a disfrutar dels Alps, la xocolata i els formatges suissos. Fantàstic tot plegat! I quin empatx amb les fondues!
Us adjunto un parell de fotos: Una del xalet de la família del Micha al que varem passar-hi un parell de nits, per fer-vos una mica d’enveja. I l’altre de la Magali que com que també estudia Politiques ja esta fent mèrits per poder competir amb l’equipo B... Però tranquil Oscar que ella encara no ha acabat al carrera així que encara teniu una mica de temps de marge. A més pensava que el decorat del escenari era adequat per al nostre bloc...
La veritat es que l’escapada a les MUNTANYES (per que són realment MUNTANYES) i poder parlar amb el Micha sobre la nostre experiència a Pweto amb la perspectiva d’una certa distancia, ha estat molt interessant i crec que m’ha ajudat una mica en el meu retorn aquí... És que he descobert que si desconnecto del món occidental uns quants mesos, quan hi torno tot el que té d’absurd m’és més evident, i per rematar-ho amb l’estada a fora perdo les habilitats per adaptar-m’hi... Quines coses, he? És per això, a més de que havia arribat bastant esgotat, que com molt bé deia la Maria (gràcies Maria per arribar on jo no arribo) tenia la tendència a quedar-me apalancat a Terrassa (bé, de fet a casa). Però com anava dient, no sé si gracies als aires purs suissos o les dissertacions que hem fet allà però he tornat bastant més actiu, com si m’hagués tret una llosa de sobre... Així que quan anem a Tarrega? M’han dit que és del dijous al diumenge, vosaltres quan hi pensàveu pujar?
Una abraçada des del Vallés!