Hola a totes i tots... en primer lloc, i per evitar cares extranyes, Malak soc jo, Angela (sempre amb accent obert, ja coneixeu la meua lluita, pero amb aquest ordinador es imposible). Es que la Irene ja m'ha pegat la bronca perque no m'havia posat Angela de nom, en fin... lo que hay que aguantar.
I dit aixo, procedo a las despedidas, ja que com la meua amiga, companya de viatge, parella ideal de compres i regatejos, o siga, la Irene, aquests ordinadors son mes lents que el camello del malo i ja m'estic posat desficiosa (?? je je). Aixi que un altre dia vos conte mes cosetes.
Ah! dirvos que si voleu podeu vindre a Damasc perque es preciosa, un conte de les mil i una nits per descobrir... pero heu de tenir clar que no hi feu cap falta, aquest pais ja esta ple de bones persones. De fet, es el que mes facilment es troba...
Besets a tots.
Angela
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
1 comentario:
Què bonic sona tot el que expliqueu!!! Heu trobat profe d'àrab?
Ire, tengo una tarjeta de banco tuya en mi casa!! Se ve que la tenía Alberto en su mochila desde Viladrau. ¡Te la guardo!
Molts besets a totes dues!!
Publicar un comentario