Des de Budapest/Zurich

Jo, ara mateix estic a Budapest en una formació internacional sobre el treball dels Drets Humans amb Infants... molt interessant! Avui ha nevat, primer dia de l'any que neva a Budapest! Ho hem mirat des de les finestres.

Us adjunto unes reflexions-carta, per una amiga que viu a Zurich (trasbordo obligat del meu viatge per arribar a Budapest!):

Avui he estat amb els peus a Zurich mensy d’un quart d’hora. De fet, t’escric aquestes ratlles encara des de Zurich, mentre espero que l’avió despegui.

L’arribada ha estat impressionant. Des del cel, una boira blanca i espessa no deixava veure res i justament amb el vent, ens provocava salts d’estòmac com de parc d’atraccions. Quan hem estat a prop de terra, m’ha sorprès un ampli paisatge de trocets de terra grans i verds, esquitxats de parceles també força grans de casetes baixes en quadrícula (a l’avió el pilot parla alemany... aquesta organització urbanística deu ser llegat directe d’aquest grup del país). Em pregunto si el lloc on vius és així.

Quan les rodes de l’avió han tocat el terra... ho he vist... tot xop. Com ho suportes que plogui tant? I quina ha estat la meva sorpresa que a més començava a ploure. Quan l’avió s’ha aturat definitivament ja era aiguaneu, i pel moment a que em tocava creuar de l’aeroport a l’autobús que m’ha portat a aquest nou avió... ja era neu! Deus estar passant tant de fred!!!

Entremig d’aquesta cursa (he baixat del primer avió a les 12.10 i el meu proper avió despagava teòricament a les 12.30 (moment just en que posava el cul al seient! Buff!!). Bé... ara ja passen deu minuts i encara estem a Zurich!, tot i que ara no és greu que ja no he de fer més canvis). M’ha entretingut un exhaustiu control (com si no hagués tingut gaire temps en el transbordo, com per organitzar entramaliadures!). La gent ho feia tant coll avall! Es treien qualsevol complement (des de rellotges a sabates) per posar-ho en capsetes i fins i tot treien els portàtils de la bossa!! Ningú no deixava res que pogués pitar... i clar, per sort, ha estat força fluït! Et pots imaginar quin altre espectacle ha estat el control a Barcelona!: entrades i sortides variades per sota el detector de metalls abans d’aconseguir passar sense pitar!

Ara espero sortir mentre ruixen les ales de l’avió amb aigua calenta!! Ho torno a repetir: quin fred deus estar passant!!

Marroc

No escriure gaire ja que ara mateix no tinc les meves companyes de viatge amb mi i no em semblaria just comentar-ho sense elles, però de moment... una foto per anar donant idees!