Us adjunto unes reflexions-carta, per una amiga que viu a Zurich (trasbordo obligat del meu viatge per arribar a Budapest!):
Avui he estat amb els peus a Zurich mensy d’un quart d’hora. De fet, t’escric aquestes ratlles encara des de Zurich, mentre espero que l’avió despegui.
L’arribada ha estat impressionant. Des del cel, una boira blanca i espessa no deixava veure res i justament amb el vent, ens provocava salts d’estòmac com de parc d’atraccions. Quan hem estat a prop de terra, m’ha sorprès un ampli paisatge de trocets de terra grans i verds, esquitxats de parceles també força grans de casetes baixes en quadrícula (a l’avió el pilot parla alemany... aquesta organització urbanística deu ser llegat directe d’aquest grup del país). Em pregunto si el lloc on vius és així.
Quan les rodes de l’avió han tocat el terra... ho he vist... tot xop. Com ho suportes que plogui tant? I quina ha estat la meva sorpresa que a més començava a ploure. Quan l’avió s’ha aturat definitivament ja era aiguaneu, i pel moment a que em tocava creuar de l’aeroport a l’autobús que m’ha portat a aquest nou avió... ja era neu! Deus estar passant tant de fred!!!
Ara espero sortir mentre ruixen les ales de l’avió amb aigua calenta!! Ho torno a repetir: quin fred deus estar passant!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario