Maroc, amigo?

eo! jo també he estat al Marroc on he avançat en els meus coneixements internacionals i interculturals sobre la Mediterrània...si, he après a posar-me el gorro com els marroquins: aquí en teniu la mostra:

Estic molt content d'haver estat a l'Àfrica

Des de Budapest/Zurich

Jo, ara mateix estic a Budapest en una formació internacional sobre el treball dels Drets Humans amb Infants... molt interessant! Avui ha nevat, primer dia de l'any que neva a Budapest! Ho hem mirat des de les finestres.

Us adjunto unes reflexions-carta, per una amiga que viu a Zurich (trasbordo obligat del meu viatge per arribar a Budapest!):

Avui he estat amb els peus a Zurich mensy d’un quart d’hora. De fet, t’escric aquestes ratlles encara des de Zurich, mentre espero que l’avió despegui.

L’arribada ha estat impressionant. Des del cel, una boira blanca i espessa no deixava veure res i justament amb el vent, ens provocava salts d’estòmac com de parc d’atraccions. Quan hem estat a prop de terra, m’ha sorprès un ampli paisatge de trocets de terra grans i verds, esquitxats de parceles també força grans de casetes baixes en quadrícula (a l’avió el pilot parla alemany... aquesta organització urbanística deu ser llegat directe d’aquest grup del país). Em pregunto si el lloc on vius és així.

Quan les rodes de l’avió han tocat el terra... ho he vist... tot xop. Com ho suportes que plogui tant? I quina ha estat la meva sorpresa que a més començava a ploure. Quan l’avió s’ha aturat definitivament ja era aiguaneu, i pel moment a que em tocava creuar de l’aeroport a l’autobús que m’ha portat a aquest nou avió... ja era neu! Deus estar passant tant de fred!!!

Entremig d’aquesta cursa (he baixat del primer avió a les 12.10 i el meu proper avió despagava teòricament a les 12.30 (moment just en que posava el cul al seient! Buff!!). Bé... ara ja passen deu minuts i encara estem a Zurich!, tot i que ara no és greu que ja no he de fer més canvis). M’ha entretingut un exhaustiu control (com si no hagués tingut gaire temps en el transbordo, com per organitzar entramaliadures!). La gent ho feia tant coll avall! Es treien qualsevol complement (des de rellotges a sabates) per posar-ho en capsetes i fins i tot treien els portàtils de la bossa!! Ningú no deixava res que pogués pitar... i clar, per sort, ha estat força fluït! Et pots imaginar quin altre espectacle ha estat el control a Barcelona!: entrades i sortides variades per sota el detector de metalls abans d’aconseguir passar sense pitar!

Ara espero sortir mentre ruixen les ales de l’avió amb aigua calenta!! Ho torno a repetir: quin fred deus estar passant!!

Marroc

No escriure gaire ja que ara mateix no tinc les meves companyes de viatge amb mi i no em semblaria just comentar-ho sense elles, però de moment... una foto per anar donant idees!

Què pasa bona gent?

La idea d'aquest blog no és que expliquem viatges i aventures (també si ve de gust, és clar!) sinó que tinguem un espai comú on explicar anècdotes, idees, treballs, tonteries... el que sigui!! Jo sé que la Clementina té desitjos d'expansió, que l'Àngela segur que està visquent coses interessants a la feina i a nivell personal, que la Eleonora està descobrint l'Àfrica, que tenim entre nosaltres un amant del circ i l'aventura de l'espectacle i que a França s'estan coent coses interessants. Com és, doncs, que no escriviu més????? Jo entro cada dia amb l'esperança de llegir novetats...

Ens veiem la setmana que ve, oi?! ;)

Aniversari

GRÀCIES!!! Quin detall Guillem!!

Doncs efectivament, ahir va ser el meu aniversari i va ser be diferent, una mica estrany, però molt especial i bonic. Estava a un parc nacional (Jutenheim) en un cap de setmana d'esports de muntanya organitzat per una associació d'estudiants amants dels esports. Vam anar tres persones de la meva classe i allà vam conéixer més gent (noruegs la majoria i alguns internacionals). Ahir era el dia de tornada. Només llevar-me els meus amics em van sorprendre amb un pastís de xocolata amb espelmes i tot! Tenint en compte on estaven i els horaris de les botigues, tot un miracle! Després va començar a nevar i nevar i nevar, tant, que vam poder fer un ninot de neu! I després la neu va parar per a que poguessim tornar sense problemes. Tot perfecte! Us poso algunes fotos del dia d'ahir.

Jo amb Olav i el ninot de neu

El pont nevat i intacte (fins que vam passar nosaltres)

Els "huts" on dormiem tot nevat!

PER MOLTS ANYS ALICIA!

Bé, ja sabeu que per aquestes coses sóc un desastre, però avui tenia la sospita de que era un dia especial per una de les que tenim més lluny. Després de obrir una investigació exhaustiva he constatat que les meves sospites estaven ben fundades:
Moltes felicitats Alícia!
Espero que malgrat la distancia amb els teus, estiguis disfrutant d'un molt bon aniversari!
A mi, quan pensava que havia de celebrar els 30 a Pweto, se'm feia una mica estrany. Però després, justament per això, va ser una celebració ben especial. Espero que també tinguis aquesta sort, segur que no passaràs gaires aniversaris a Noruega...
Espero que ens poguem veure aviat!
Una forta abraçada!

Desde un pais en otoño

Ya ni recuerdo cúando fue la última vez que escribí aquí... la verdad es que no tengo perdón, sólo escribo en mi blog y a este lo tengo abandonadito... ¡Pero lo miro todos los días buscando noticias vuestras!

Por aquí todo sigue bien, mucho estudio, muchas cosas nuevas, acomodándonos todos a la gente, a los modos de hacer y pensar, de estudiar y difrutar, aprendiendo a gestionar el tiempo lejos de los nuestros, a comprender el clima de este país, y sobre todo a intentar romper la barrera de la timidez o seriedad de los lugareños.

Os pongo un par de fotos que me gustan mucho, son del Vigeland Park, un parque que por alguna razón me tiene enamorada, creo que por sus esculturas, a cuál más bella. Curioso porque en general el arte no me motiva demasiado, pero las esculturas estas me transmiten muchas emociones, como si estuvieran vivas y me quisieran explicar una historia sin palabras, sin movimiento, sin color...

Espero que todos estéis bien, contentos y haciendo muchas cosas como siempre, pero también que tengáis un huequecito que dentro de tres semanas estoy por allí otra vez y quiero veros a todos!!