Vam conèixer la Clementina!
I vam celebrar l'aniversari de la Maria...
Avui he estat amb els peus a Zurich mensy d’un quart d’hora. De fet, t’escric aquestes ratlles encara des de Zurich, mentre espero que l’avió despegui.
L’arribada ha estat impressionant. Des del cel, una boira blanca i espessa no deixava veure res i justament amb el vent, ens provocava salts d’estòmac com de parc d’atraccions. Quan hem estat a prop de terra, m’ha sorprès un ampli paisatge de trocets de terra grans i verds, esquitxats de parceles també força grans de casetes baixes en quadrícula (a l’avió el pilot parla alemany... aquesta organització urbanística deu ser llegat directe d’aquest grup del país). Em pregunto si el lloc on vius és així.
Quan les rodes de l’avió han tocat el terra... ho he vist... tot xop. Com ho suportes que plogui tant? I quina ha estat la meva sorpresa que a més començava a ploure. Quan l’avió s’ha aturat definitivament ja era aiguaneu, i pel moment a que em tocava creuar de l’aeroport a l’autobús que m’ha portat a aquest nou avió... ja era neu! Deus estar passant tant de fred!!!
Ara espero sortir mentre ruixen les ales de l’avió amb aigua calenta!! Ho torno a repetir: quin fred deus estar passant!!
Vam marxar una setmaneta amb la Magali a casa del Micha (el Logista de Pweto) a disfrutar dels Alps, la xocolata i els formatges suissos. Fantàstic tot plegat! I quin empatx amb les fondues!
Us adjunto un parell de fotos: Una del xalet de la família del Micha al que varem passar-hi un parell de nits, per fer-vos una mica d’enveja. I l’altre de la Magali que com que també estudia Politiques ja esta fent mèrits per poder competir amb l’equipo B... Però tranquil Oscar que ella encara no ha acabat al carrera així que encara teniu una mica de temps de marge. A més pensava que el decorat del escenari era adequat per al nostre bloc...
La veritat es que l’escapada a les MUNTANYES (per que són realment MUNTANYES) i poder parlar amb el Micha sobre la nostre experiència a Pweto amb la perspectiva d’una certa distancia, ha estat molt interessant i crec que m’ha ajudat una mica en el meu retorn aquí... És que he descobert que si desconnecto del món occidental uns quants mesos, quan hi torno tot el que té d’absurd m’és més evident, i per rematar-ho amb l’estada a fora perdo les habilitats per adaptar-m’hi... Quines coses, he? És per això, a més de que havia arribat bastant esgotat, que com molt bé deia la Maria (gràcies Maria per arribar on jo no arribo) tenia la tendència a quedar-me apalancat a Terrassa (bé, de fet a casa). Però com anava dient, no sé si gracies als aires purs suissos o les dissertacions que hem fet allà però he tornat bastant més actiu, com si m’hagués tret una llosa de sobre... Així que quan anem a Tarrega? M’han dit que és del dijous al diumenge, vosaltres quan hi pensàveu pujar?
Una abraçada des del Vallés!